Com
acompanyem a l’escola als infants
- Per escoltar als infants, per parlar-los… ens ajupim posant-nos a la seva alçada.
- Respectem els seus espais i moments personals.
- Mantenim un to de veu suau i més aviat fluix.
- Respectem els ritmes dels infants i adoptem una actitud tranquil·la, sense presses.
- Evitem fer judicis sobre la seva persona i no emprem adjectius qualificatius
- Parlem des de la nostra emoció… No fem valoracions.
Els ajudem a connectar amb la seva emoció.
- Donem el reconeixement enriquint el llenguatge i aprofitem aquests moments per compartir amb els infants i anar consolidant vincles afectius, afinitats…
- Acceptem els seus sentiments, sense jutjar-los ni desmerèixer-los.
- No fem comparacions ni parlem en termes de competitivitat.
- L’important no és que els nens i les nenes facin les coses per tenir el reconeixement de l’adult, per agradar a l’adult… Cal fer les coses perquè un mateix se sent a gust fent-les d’una manera.
- Evitem sempre emprar el càstig o els premis.
- La millor ajuda que podem oferir-los és ser-hi, evitant ajudar-los si no és necessari. Els ajudem quan ens ho demanen o si observem que ho estan passant malament davant d’una situació que no poden o no saben com resoldre. Ajudar no implica fer la tasca per ell o per ella, sinó donar recursos perquè el mateix infant pugui cercar una solució i aconseguir el que es proposa.
- Procurem no donar la resposta o la solució abans que l’infant hagi intentat trobar-la. Cal acceptar les seves “solucions”.
- Deixem que sigui l’infant qui arribi a les seves pròpies conclusions.
- La funció de l’adult és d’acompanyant i observador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada